Un badall estrident, sorollós,
però fet expressament. Com si fos per despertar a algú. Avui si que
hi han converses. El mar però, està ennuvolat, una capa grisa i
uniforme sobre els nostres caps i no es veu el sol. Només
s'intueixen uns núvols rosadets cap al mar. Ahir si que es veia el
sol, gros i ataronjat però mala sort anava d'esquenes al sol.
Espero que no plogui.
El noi del badall riu i es
distreu amb el seu company en fotent-se'n de la gent que passa per
fora de les estacions i parlen força alt perquè tots dos porten
posats els auriculars.
“De que serveix mirar-me
per dins un cop i un altre.”
és estrany pensar tant en un mateix. Rebuscar per dins totes les
respostes. tant de bo vinguessin de fora coma tanta gent li venen, o
això creuen. Les respostes com tot sorgeixen de dins el nostre
cervell.
Merda!! algú s'ha deixat
anar!! la gent es guarra amb ganes. Això si. Al meu voltant tothom
es fa l'adormit. Porcs!!.
i que busques dins teu? Que
esperes torbar?. Tot son dubtes. Masses dubtes porter.
20-9-02.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada