avui tot està tranquil hi ha
molt de silenci, la gent escolta o està colpida per la musica
clàssica de pel·lícula que sona. No hi ha gent que parli amb
ningú, va ple, però ningú es coneix i si no fan no tenen res a
dir-se. Que trist un tren ple de desconeguts.
Fa molta calor, s'han cebar
molt, molt amb la calefacció. Estan sonats els de la renfe.
Aquesta música apocalíptica
em posa nerviosa, per sort ja s'acaba.
El mar és gris platejat
blanc, té un color col el del cel blanc de tempesta, no és
diferencia gaire la veritat. Per sort els núvols son sobre el mar i
no cap a muntanya que ja està destapat.
La calor d'aquí dins fa que em
falti aire. Tot és massa calent i viciat. No és pot respirar amb
tranquil·litat avui és el primer dia que escric dels de el 6 que
vaig amb tern cada dia. Però d'anada llegia i de tornada no se
perquè em ve son i m'adormo. Vaig massa cansada per la vida. Clar
que si avui al tornar fa aquesta calor potser em moriré directament.
Avui no hi ha tanta gent
llegint aquest diari gratuït de 20' que donen a tot arreu.
Ei ara s'ha iniciat una
conversa entre dos desconeguts i com no parlen de la calor que fa
aquí dins.
18-9-02.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada