dilluns, 15 de juny del 2020

jean marc

feia dies que no et veia jm i que al llevar me pensava avui si que el veure. i avui per fi t'he vist amb aquell somriure i aquella mirada plena d'il·lusió i alegria amb que em dius hola bon dia!. jo t'he contestat amb un bon dia ple d'il·lusió i sorpresa perquè no t'esperava i un adeu perquè ja havia passat jo de llarg i el meu adeu ja no tenia alegria ni il·lusió perquè la mirada de la teva acompanyant amb qui seies en un bar, de costat i tu amb la cadira oberta cap a ella apropant-hi, m'ha enfonsat. m'ha desilusioniat. els seus ulls de lluç bullit sorpresa per la nostra alegria mutua de veure'ns, preguntant-me a que ve tanta alegria?.