improvisant

Fent el curs de teatre he aprés una cosa de mi, que ja sabia però que no veia i no volia veure: improvisar no és el meu fort. Necessito controlar una mica més la situació necessito entendre el que passa i el que passarà sentir-me còmode a traves del control. N'era molt conscient que a les classes d'aquarel·la em fa pànic la taca i la improvisació davant el blanc: taca sense por!, em deia sempre en Ricard i el meu pànic era clar i evident però creia que era per la por a fer malbé el paper i el dibuix que m'ha costat tanta concentració i embrutar-lo a la brava fa por.

A les classes de teatre creia que no em deixava anar per timidesa per que no coneixia prou el grup, perquè no estava "entre amics" encara. Però no, ara ja el conec molt més. I no; improvisar no se'm dona be. Necessito dos assaigs per veure que vol el professor de mi, per entendre per on van les tornes i deixar-me anar. A la primera estic intentant controlar masses coses i mai queda natural mai surt com el meu pensament creu. i quasi mai hi ha una segona... Se que puc actuar i que ho puc fer bé, amb en Sergi i la Marta, amb en Jordi Pons ho he comprovat i constatat fins i tot amb en Rufete. però a l'aula de  moment improvisem i no ho faig be. mai surto prou contenta. quan treballem una obra i un paper se que em podré centrar més i actuar millor.

perquè? perquè necessito controlar la situació? perquè no em concentro en mi i em fixo en el públic i en les expectatives del altres que m'observen? perque...
Ser-ne conscient és el primer pas per fer el canvi...
Espero tenir prous classes d'improvisació encara per perdre una mica més la por, i superar-me una mica més malgrat que no he entés el perquè tinc tanta por, però el psicoanalisis sempre demana temps...
Però mentes tant continuaré jugant a fer teatre i intentar viure'm i aprendre'm a traves de mi fent veure que sóc un altre!