ja fa molt de temps que no plou
s'han assecat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les places...
Miquel Martí i Pol, era de poble, del seu poble, Roda de Ter; hi va néixer, viure, treballar i morir i no se'n va moure. S'estimava el seu poble tot i que no tinc molt clar si el poble l'estimava a ell. Ahir vam fer una ruta teatrelitzada de l'Alambiq d'aquestes que t'apropen a un personatge a un poeta a la seva vida i obra sense voler ser extensius ni solemnes, només fer un tast amè i simpàtic, que entre bromes i jocs van incorporant sense adonar-te més informació de la que sembla a priori.
Erem pocs al poble estaven de fira i dos activitats en un mateix dia és massa per a pobles petits, o potser es que els guies eren de fora, i son orgullosos del poeta i de ser de poble per que vinguin de fora a explicar-nos'el, o potser...és igual.
El fet es que vam fer una ruta per Roda de Ter amb dos personatges que d'entrada semblaven massa còmics, alterats i nerviosos, d'aquells que no inspiren seriositat i sobta que de cop i volta seguint dos eixelebrats entris a un cementeri i el recitar es faci solemne, sentint el pes dels mots per un moment. Perquè aquesta és la gracia dels dos actors i guies de l'Alambiq, que saben jugar molt bé amb aquesta dicotomia entre el còmic i el solemne que no te n'adones de com et fan riure i aprendre sobre la vida i obra, jugar i emocionar amb els poemes i cançons, menjar i entendre com i on va viure i treballar... Seguint el fil de la història dels dos personatges, una història hilarant i tendra a l'hora, que se't fan propers de seguida perque t'impliquen en les seves vides en l'aniversari d'ella i en l'esforç d'ell per ser romàntic i detallista... Seguint-los arribes al final de la ruta sense adonar-te del temps que ha passat perque has entrat de ple en la vida del poeta i dels seus guies.
i tanmateix la remor persisteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada