Roc i Júlia

   En Roc era un noi que treballava en una llibreria molt gran, plena de llibres i música. Era un noi molt especial perquè no sabia llegir, i no és que no hagues anat a escola, hi va anar com tothom. Simplement les lletres no es fixaven en ell, se li escapaven dels ulls i la boca. Però a més a més d'en Roc, tothom deia que era sord, tot i que sí que hi sentia només que les paraules no l'escoltaven a ell.
 És evident que era un noi molt especial, però que hi feia treballant en una gran llibreria?
Doncs en Roc era simplement especial.

    

  Quan algú el mirava als ulls per un segon el món s'aturava i en Roc sabia que li calia a aquella persona i com ajudar-lo. De seguida sabia el llibre que buscaven o la música que volien escoltar i sabia com consolar o fer riure els que estaven amoïnats.

    A en Roc tothom se l'estimava molt, tothom era bo amb ell, però sempre tenia un posat trist perquè ell volia llegir i escoltar tota la música que se li escapava pels dits i per la boca, però no sabia com fer-ho.


  Un dia va entrar una noia a la llibreria que estava en pau amb tothom; res la preocupava, res ni ningú l'amoïnava. 
Quan es van mirar als ulls el món es va aturar, tot va quedar quiet; i potser només van ser uns segons, o potser van ser uns minuts llarguíssims, o potser simplement es va aturar el temps i per tant no es pot comptar quant en va passar.
 En Roc no sabia que li calia a la Júlia, ni que volia escoltar, ni quin llibre buscava. En canvi la Júlia va saber al moment que li passava a en Roc i perquè la música se li escapava.
 En Roc descol·locat i desorientat només va poder dir-li:

- Què volies?


La Júlia va somriure i va dir: - Res, però m'agradaria escoltar-te.


- No em sents?


- Sí però hi ha molts sons dins teu que no treus. Toca'ls.- Li va dir la Júlia.


I sense pensar-ho gaire va començar a fer un ritme amb dos llibres i picant amb el peu a terra. El seu cor es va omplir de cop, perquè va veure que li havia faltat durant tant de temps. La música li relliscava perquè ell en tenia massa a dins per treure'ns i no n'hi cabia més.

  Van passar uns anys i en Roc es va convertir en un grandíssim músic, que sempre feia feliç al públic perquè sabia que volien escoltar. Continuava treballant en una grandíssima llibreria però no sabia llegir perquè les lletres se li escolaven dels dits i de la boca. Tot i que continuava sent molt especial i quan et mirava et tocava aquella cançó, aquell ritme que t'acompanyaria la resta de la teva vida i que et podia commoure o canviar-te de cop.


  No va ser fins al cap d'un temps quan en Roc tornava a tenir els ulls tristos de no saber tocar la seva propia cançó que l'acompanyes tota la vida. Havia provat molts ritmes i moltes cançons però cap era la seva. Havia fet feliç a molta gent però no a ell mateix.

  Fins que un dia anava per la llibreria i va veure un llibre que li faltava una paraula, a la portada hi havia un buit, només en un dels llibres de la gran pila que n'hi havia.
Era un llibre negre amb lletres taronges.

 Va començar a buscar les lletres que faltaven per tot arreu i de cop en va trobar una en un altre llibre. Li va posar un full al damunt i la va resseguir amb un llapis.  La lletra va quedar enganxada al full; L'havia atrapat però no sabia com fixar-la en la coberta del llibre negre. 
Buscant per la llibreria un dia en troba una, en una novel·la del desert, una O en una guia de viatges, una C en un receptari de cuina... i va anar trobant lletres taronges i atrapant-les.      

 Quan les atrapava les lletres li deien el seu nom, i les anava coneixent. Però n'hi faltava una que no trobava enlloc. 
Passaren uns dies en què posà de potes enlaire la llibreria i quasi l'acomiaden, però no trobà la lletra que li faltava enlloc. En Roc va regirar i remirar llibres que ja havia mirat per si de cas la lletra que faltava estava jugant al gat i la rata amb ell.

 Quan ja començava a cansar-se de buscar, va entrar a la llibreria la Júlia amb un llibre a la mà. En Roc es va posar molt content de tornar-la a veure perquè feia molt temps que no l'havia vist, i quan anava a saludar-la, va veure que el llibre que duia la Júlia a la mà tenia la lletra que li faltava. Una Ç. 
En Roc li va explicar que feia dies que buscava aquella lletra i li ensenyà com havia atrapat les altres. La Júlia va estar encantada d'ajudar-lo en una feina tan curiosa.


 Quan van tenir totes les lletres i les van posar sobre el llibre li van dir totes el seu nom, les lletres van saltar a la coberta del llibre i en Roc va comprendre que ja sabia llegir i atrapar les paraules que fins ara se li escapaven sempre. En Roc va sentir com totes les lletres li parlaven i li deien el títol del llibre: Com trobar la teva cançó. I es va sentir immensament feliç havia trobat la seva cançó, la que no havia sabut tocar fins llavors: Júlia.