com odio el lament del vent
udol constant agonitzant
la seva por per tot el cel
i el bram del mar de fons responent la seva crida
amb un clam somort.
lament constant
picant a totes les finestres
arrossegant al seu ball frenètic persianes i arbres
tendals i branques
intentant fer xiular tot el que troba
com odio aquest vent que duu
masses masses coses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada