Quan arriba el ten a l’andana fan un anunci en espanyol primer i en angles després, que et recorda que vagis amb el bitllet validat, per evitar problemes a la sortida. No perquè s’hagi de fer!
Hi ha tres quillos cap rapats cagant-se en un hip hopero” d’arenys que hi havia un dia a l’estació, estan comprant a un moro alguna cosa per 15 euros a l’inter vagó però no els hi interessa perquè es massa car.
Les platges que fa tres o quatre anys eren quilomètriques ara son minses i no saben on posar el vigilant de la cadira que d’inclinada que esta quasi cau.
Encara regategen amb el marroquí que si 4€ cadascú 3€ cadascú.
Al fons hi ha dues noies amb barrets mexicans gegants. Finalment han comprat i han baixat tots a Mataró i per sort ara ja no fuma ningú. Els quillos son tant incívics. Jo haure anat molts cops sense bitllet saltant-me les normes de la Renfe, però no fumo i molesto a la resta del passatge!.
Acabo de creuar un tren que han renovat els colors de fora. Fa molt potser que no vaig amb tren però aquests abans no hi eren, son tots més blancs només te una línia vermella i a sota una de lila que travessen per sota les finestres. Abans era tot més vermell i blanc i les lletres son més estilitzades. El dia que vulgui llegit això no ho entendre res. El tren es mou molt i ja no hi tinc practica a escriure. Ara que ja ens acostem a la gran ciutat el tren s’omple de cop puja molta fent i fa estar envoltat de gent. Ja continuarem.
De tornada esperant a l’andana, he comptat sis ratolins. Estan infestades les vies de ratolins menuts que no s’espanten a l’estiu. Al meu poble també. Va força ple el tren i tot hi haver-hi molts seients buits la gent no s’asseu.
No se perquè continuo escrivint. He acabat de transcriure el que se suposava que era el tercer quadern que és aquest, pe`ro no se li han acabat els fulls i fa uns dies vaig reanudar l’escriptura de manera que el tercer quadren s’acaba a el 2002 i es recomença a l’agost del 2004 però només hi ha 4 dies contant aquest dirà. Això es perquè vaig molt poc amb tren ni serà perquè no m’hi passin coses rares.
A la plataforma d’entra dos vagons hi ha un noi i una noia marroquins fumant que ens piquen a el vidre com si volguessin que els obrissin, però no ho farem es clar, només faltaria, prou que es filtra el seu fastigós fum els hi obrirem perquè entri més.
És fosc de nit, hi ha força cares cansades. És curiós però el meu antisocialisme fa que em vulgui canviar de lloc ja. Estic massa prop de la porta.
30-8-05.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada