1-12-04

Encostipada amb el nas ple de mocs, per mala sort, però no al 100 x cent. Perquè al senyor gran del meu davant li fot una pudor l’al·lè que ofèn i tomba d’esquena. Si tingues els sentis més aguts ja m’hauria mort.

L’altre noi del meu davant és més interessant, amb els cabells arrissats i americana de panyo amb barbeta retallada. Te fila d’intel·lectual i em mira ara que escric al quadern. Oh ja baixa!!

Plou i com sempre Renfe va amb retard i a més avisen que entre arenys i malgrat s’ha de fer el trajecte en bus. Encara sort que arriba fins arenys.

Estem aturats a Badalona on ha baixat el noi del cabell arrissat amb fila de grec clàssic llàstima. Hi ha molta gent que parla pel mòbil tothom té ganes d’arribar a casa ara que som al final de la jornada tothom s’espera que l’altre arribi a casa i que els esperi algú. Alguns comenten els inconvenients de la Renfe.

Mocs que m’espesseeixen per dins les cavitats i els pensaments. Una imatge: amb el teu cap sobre la meva falda t’acarono els cabells curtets on hi ha floretes (clavells xinos) vermells i ens mirem i ens desitgem.

Fa massa estona que estem aquí aturats! Ens informen que per averia tècnica “estamos retenidos”. No et fot! No arribarem mai!!.

1-12-04.