feia
molt que no escrivia.
Avui fa
una dia bonic, amb sol i el mar blau, tranquil, després dels temporals de fa
dues setmanes, tota la calma torna a lloc. I els horaris del tren es tornen a
regular. El sol em molesta més avui perquè no duc ulleres.
Com el
mar, el meu cor esta tranquil, quiet després de la latència; el record és l'única
cosa que l'inquieta. El pensament del perquè es així?; perquè es comporta així?;
però ja no es mou res dins meu i em sembla que això no és bo.
Les
persones necessitem dels altres, compartir i donar-se i entregar-se
completament. Fa enveja la gent que o fa des de fa temps i és feliç es com si
sabes que jo no ho tindré mai això. No se que senten, tothom te'n parla, però no
se que és.
Sense
data novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada